El Banc d’Espanya estima que la magnitud de l’impacte de la pandèmia del COVID-19, incloent-hi el procedent de les “necessàries” mesures de contenció adoptades, serà “molt pronunciada” sobre l’activitat econòmica i l’ocupació en el curt termini, però “fonamentalment transitori”, malgrat l’elevada incertesa respecte a la intensitat i la durada de la pertorbació.
En tot cas, subratlla que ha d’afrontar-se amb la política fiscal i amb una resposta “ambiciosa, àgil i coordinada”, i xifra en fins a un 8,8% el volum que s’aconseguirà en fons públics mobilitzats, amb un 0,5% d’augment de la despesa pública.
Així es desprèn de l’informe trimestral de l’economia espanyola, elaborat i publicat aquest dimecres per l’organisme supervisor, en el qual, a diferència del que és habitual, no es recull projeccions macroeconòmiques de mitjà termini de l’economia espanyola a causa de la “incertesa inusualment elevada” per la crisi sanitària i la falta d’indicadors des de la declaració de l’estat d’alarma el passat 14 de març.
L’organisme supervisor assenyala que l’evolució econòmica al llarg del trimestre s’ha vist condicionada de manera “dràstica” per la propagació mundial de la malaltia COVID-19, una “pertorbació d’inusitada virulència” que ha donat lloc a un repte de salut pública de “primera magnitud”, la qual cosa ha requerit l’adopció de mesures extraordinàries de limitació de la mobilitat de les persones i cessament d’una part important de l’activitat productiva, canviant “bruscament” la trajectòria de l’economia espanyola.
Abans que l’epidèmia arribés a Europa, els seus efectes sobre l’economia espanyola semblaven “limitats”, per la qual cosa malgrat “un cert impacte” de la paralització de l’activitat en algunes regions de la Xina sobre la demanda d’exportacions espanyoles, considera que la “veritable dimensió del problema” no va aflorar fins a finals de febrer.
En aquest sentit, explica que la declaració de l’estat d’alarma a Espanya va suposar una limitació dràstica dels moviments de les persones i la suspensió gairebé completa de l’activitat d’algunes branques dels serveis, com l’hostaleria o el comerç minorista, o la producció d’algunes branques manufactureres, com la indústria automobilística.
Impacte “molt significatiu” en l’ocupació però recuperable
A nivell de demanda, assenyala que s’ha produït un impacte “molt pronunciat” sobre la despesa en béns de consum de les llars, que se suma a la “pràctica desaparició” del turisme receptor, mentre que des de l’òptica de l’oferta, les interrupcions en les cadenes de subministraments nacionals i internacionals i la disminució “brusca” de la demanda han conduït al tancament d’algunes indústria.
Encara que no hi ha dades que avaluïn l’impacte sobre l’ocupació, adverteix que “amb molta probabilitat, està sent molt significatiu”. En particular, indica que la informació disponible apunta al fet que les empreses estan fent un “ús intensiu” dels expedients de regulació d’ocupació (ERE) de reducció de jornada i de suspensió temporal. Això sí, creu que “la major part d’aquesta pèrdua de llocs de treball es recuperarà si, com cal esperar, la naturalesa de la pertorbació és transitòria”.
A conseqüència de la deterioració de les perspectives de l’activitat econòmica i l’augment de la incertesa s’ha produït una incidència “molt severa” sobre l’evolució dels mercats financers, amb una forta caiguda dels índexs borsaris que ha afectat a tots els sectors, amb una “especial incidència” en el sector bancari, el d’energia i el turístic, a més d’un “fort impacte” en els mercats de deute sobirà.
Abans de la crisi el PIB creixia 0,4% trimestral
No obstant això, matisa que, amb anterioritat a la crisi sanitària, la “tònica favorable” de l’economia es va mantenir al gener i febrer. De fet, els models de l’organisme projectaven un creixement a l’entorn del 0,4% per al primer trimestre, recull l’informe, que destaca que les dades d’afiliació a la Seguretat Social van mostrar una “notable millora” i el comportament de l’ocupació va ser “una mica millor de l’esperat”, encara que les matriculacions de vehicles seguien amb una tendència negativa, en paral·lel a una disminució de l’aportació de la demanda externa al PIB.
Al seu judici, la “primera línia de defensa” per a evitar la persistència dels efectes econòmics de l’epidèmia ha de ser la política fiscal. Per a això, destaca que les principals mesures s’han dirigit a esmorteir l’impacte de la crisi sobre les rendes dels ocupats, aplicant una certa relaxació de criteris en la percepció de prestacions per desocupació i mitjançant l’exoneració a empreses del pagament de cotitzacions, al costat de “grans volums” de garanties i avals públics.
“L’objectiu d’aquesta mena de mesures és facilitar l’accés al finançament dels agents privats solvents que travessen problemes de liquiditat, evitant que aquests acabin transitant cap a un estat d’insolvència, i en aquest cas les pèrdues d’activitat i ocupació serien majors i més duradores”, valora.
Mig punt del PIB de despesa directa
“A Espanya s’ha actuat en diversos fronts, de manera anàloga a l’observat en altres països”, afegeix el Banc d’Espanya, que estima que el volum de fons públics mobilitzats aconseguiria el 8,8% del PIB. D’aquest volum total, un 0,5% del PIB suposa un augment directe de la despesa, mentre que la resta està destinada a la concessió d’avals i línies de crèdit a empreses.
En aquests percentatges s’inclou l’augment de 3.800 milions de la dotació pressupostària per a afrontar la despesa sanitària derivada de la pandèmia, els 600 milions en protecció social per a provisió de serveis a col·lectius vulnerables, les mesures en matèria laboral i impositiva i els 100.000 milions en avals públics.
“De l’èxit d’aquesta bateria de mesures, sobre les quals no es compta amb experiència històrica comparable al cas actual, dependrà en bona part la profunditat de la reculada econòmica a curt termini i la seva persistència en els pròxims mesos”, afegeix.
Al seu judici, la “rapidesa” i el “vigor” de la posterior recuperació dependran “crucialment” de les mesures de política monetària posades en marxa per a mitigar els efectes, i advoca perquè la resposta “proporcionada” sigui “ambiciosa, àgil i coordinada entre les autoritats responsables dels diferents àmbits de la política econòmica”.
Demana a Brussel·les una actuació “més decidida”
Així, considera que el paper dels governs nacionals és “crucial”, però les seves actuacions requereixen un “suport decidit de les polítiques econòmiques supranacionals”, i especialment de l’àrea de l’euro, perquè en cas contrari “la seva efectivitat podria veure’s limitada en aquells països que disposen de menor marge pressupostari”.
Amb aquest objectiu, destaca el programa de compres d’emergència d’uns 750.000 milions d’euros anunciat pel BCE, que se suma a la relaxació dels requeriments de capital i liquiditat aplicables a les entitats.
“La magnitud del desafiament requereix que les autoritats comunitàries també contribueixin decididament a la seva superació”, insisteix, posant l’accent que que l’actuació de la Comissió Europea ha de ser “més decidida” a l’ésser “un repte comú dels països de l’àrea de l’euro i d’Europa”.
En la seva opinió, es precisa d’una acció “coordinada i solidària” que faci ús de les eines pressupostàries i financeres ja existents a escala europea -inclosa la mobilització de 500.000 milions del MEDE-, però que a més consideri la possibilitat d’introduir elements de mutualització de riscos pressupostaris, així com instruments de cobertura econòmica i social mancomunats, com un fons de desocupació europea.
